En una posada totalment despullada de realisme quotidià, el joc físic i el vers blanc del mestre anglès s'enfronta i es complementa en un llenguatge lúdic, hilarant i absurd. Respectant el text de Othelo, la seva poesia, i tensió dramàtica, aprofundeixo en les intencions dels personatges a través del gag còmic, generant una ironia sinistra en la tragèdia. Investigo, sense solemnitat, la relació entre el tràgic i el còmic, com a claus del teatre clàssic i contemporani.